COSER I CANTAR

Per a Antònia Font tot és coser i cantar. I aquest tot inclou defensar en directe el que compta ja com un del àlbums més ambiciosos, atrevits i radicalment originals de la història de la música feta aquí: “Coser i cantar” (Blau-Discmedi, 07). En comptes de resumir la seva discografia amb el típic recopilatori nadalenc, Joan Miquel Oliver (guitarra), Pau Debon (veu), Pere Manel Debon (bateria), Joan Roca (baix) y Jaume Manresa (teclats) han tornat a fer gala del seu proverbial inconformisme revisant el millor del seu repertori en companyia de la Bratislava Symphony Orchestra. Amb uns cinquanta músics de corda i vent interpretant els arranjaments realitzats per a l’ocasió pel violoncel·lista i compositor contemporani Miquel Àngel Aguiló, el quintet mallorquí reconstrueix un total de vint temes en un doble CD+DVD que descobreix perspectives inèdites en el maridatge entre simfonisme i pop.

Una presència més que notable en la Lista Oficial de Ventas de Promusicae al llarg del període més competitiu de l’any suposa la consagració comercial d’un treball que també està rebent una calorosa acollida per part de la crítica. No és pas d’estranyar: en altre d’aquests reptes que acostumen a acceptar, Antònia Font se situa a les antípodes de la solemnitat, superant folgadament experiències similars a partir d’un concepte de producció –l’orquestra: un instrument més- gairebé revolucionari. Hi haurà qui emparenti “Vitamina Sol” amb el vessant reflexiu de The Divine Comedy; qui distingeixi en “Dins Aquest Iglú” el ressò del gran Sufjan Stevens i qui tracti de trobar en “Bamboo” un vincle amb la societat Van Dyke Parks-Joana Newsom. Temps perdut: com tota la seva obra anterior, “Coser i Cantar” articula un univers personal i intransferible que s’autoalimenta d’un inusual bagatge de referències indiscutiblement arrelat en la cultura pop.

Afortunadament, el seu món segueix sense ser d’aquest regne. I lluny de convencionalismes i fórmules, de pensaments únics i típics tòpics, de concessions i rutines, superen amb cada nou llançament les expectatives d’un públic que creix en progressió geomètrica. Si gràcies a “Antònia Font” (99) i “A Rússia” (01) es van convertir en el secret millor guardat de Mallorca, “Alegria” (02) va significar el desembarcament peninsular d’una tripulació que viatja en “Taxi” (02) cap a la nostàlgia del futur i, submergint-se en els sargassos de la condició humana -“Batiscafo Katiuscas” (06)-, s’instal·la definitivament a l’excel·lència. Un univers en contínua expansió, poesia i astronomia (raonable), deu anys de llum que, com a pas previ de la seva gira elèctrica d’estiu, Antònia Font celebra envoltant-se d’alguns dels millors instrumentistes de formació clàssica del país en la gira de presentació d’un “Grandes éxitos” com no n’hi ha dos. Doncs això: “Coser i cantar”.