Ahir 1 de novembre es complien 3 anys de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, que dibuixaven una victòria de CiU però feien possible la suma entre el PSC, ERC i ICV-EUiA que portaria a José Montilla a la presidència de la Generalitat de Catalunya. En aquelles eleccions, marcades pel referèndum de l'Estatut, el pacte estatutari entre Artur Mas i José Luís Rodríguez Zapatero i per la forçada retirada política de Pasqual Maragall se celebraven un any abans del que en principi s'havien de produir. Ara, a un any de les properes eleccions al Parlament de Catalunya previstes -si no hi ha cap sorpresa- el 2010, tot apunta a què canviaria substancialment el panorama polític a l'hemicicle català. Els principals trets que coincideixen a detectar les enquestes de La Vanguardia i del Periódico de Catalunya són els següents: CiU tornaria a guanyar però més àmpliament (55-58 escons) i tindria a més molt probablement assegurada la possibilitat de governar, el PSC no aconseguiria capitalitizar l'obra de govern i experimentaria un descens (35-38 escons), ERC baixaria dels 21 actuals fins als 14-17, mentre que ICV-EUiA patiria un lleuger descens de la intenció de vot per acabar en 10-12 escons, i el PPC un repunt a l'alça (14-16 escons). Ciutadans (C's) desapareix del Parlament aproximadament el 0.7% de suport (va obtenir-ne el 3% l'any 2006), i Reagrupament vorejaria entrar a la cambra amb un 2.8% de suport, segons l'enquesta de La Vanguardia.